dissabte, 29 d’agost del 2009

Les illes del blat de moro

Hola què tal???

Tranquils perquè aquest és l'últim post d'aquest viatge, snif, snif ... això ja s'acaba!



Després, de passar un dia "gris" a Bluefields, no va parar de ploure en cap moment, només vam tenir un moment de tranquil•litat per perdre'ns pel mercat, a peu de port, on el marisc i el peix van directes de la barca a la peixateria.
En aquest recorregut laberíntic del mercat ens vam trobar amb un personatge molt pintoresc que el vam batejar com la "Farmacèutica de Bluefields", una iaia de 70 anys que semblava que tenia 115 envoltada de bossetes amb diferents herbes. Aquella dona envoltada de yuca, camarons i bananes venia 20 remeis que ho sanaven tot. El pitjor de tot és que ella no aconsellava només venia el que el metge receptava!!!


A l'endemà vam volar en una avioneta d'hèlix, que semblava de Playmòbil, cap a Great Corn Island o Big, i aqui vam "agarrar una panga" cap a una illa encara més petita anomenada Little Corn island on hem passat dos dies. Ens hem acomodat a "Ensueños" un lloc situat a la mateixa platja i que per arribar-hi havies de caminar 30 minuts per la platja i el bosc. Estàvem al cul del món!
Ensueños és un raconet idíl•lic amb unes cabanyes de fusta sense electricitat, un cop tocaven les 6 de la tarda, havíem d'encendre les espelmes!!! Òbviament hem hagut de dormir amb un llit amb aquelles mosquiteres que pengen del sostre i que són tan incòmodes, especialment quan tens ganes de fer un pis a la nit, quin merder!!!
Però el que no te preu, és aixecar-te amb la llum del sol, el cant d'un gall i el so de la platja que tens a 8 metres!!!
Per tant, cada dia abans de la dutxa, fèiem un banyito en les càlides i blavenques aigües del caribe!!!




El dia el passàvem, voltant per la platja o tornant al poblet a fer uns jugos de pinya, pera, poma, tamarindo .... El moment friky d'aquest lloc va ser el sopar amb l'amo d' Ensueños, el Ramón, un madrileny que parlava un castellà una mica nicanitzat i que porta 14 anys vivint a lo Robbinson Crusoe, ho dic per la barba de 6 mesos que portava i per que caminava tot el dia descalç amb un pareo. Tot un personatge el Ramon, l’hauríeu d'haver sentit parlar, per un moment pensàvem que teníem a davant al Jorge Bucay. Parlava de coses com memòria líquida, energia que flueix, física quàntica, el sistema que ens oprimeix, la llibertat del l'individu, i històries d'aquest pal metafísic amb les que ens vam pixar de riure!!!



A l'endemà, vam tornar al poble i vam fer una de les activitats més xules del viatge: snorkel. I no per l'snorkel en sí, sinó per tot el que vam arribar a veure: peixos de tots els colors i formes, corals enoooormes, mantes àguiles i "2 TAURONS, sort que no eren blancs que eren "gata" i medien poc més d'un metro. WAPISSIMMMM!!!!

Després d’això vam agafar la panga un altre cop de tornada cap a "vic" així no cap a "Big" Corn Island on durant aquest dies celebraven els 168 anys de l'alliberació dels esclaus a la illa. Bé, un detall important que no us hem explicat, i és que aquestes dues illes estan plenes de "negritos" és a dir que hem tingut la sensació de viure a l’Àfrica o a Harlem. Igualment hem entès, perquè els negres els van fer esclaus per que noies quins torsos!!!!! Quins cossos senyor meu!!!! Juas, juas ... fora bromes, realment aquesta gent té una forma física natural impressionant. Inclòs els nens joves, 12-14 anys, ja estan musculats!!!

El tema és que preguntant, preguntant ens vam plantar en la festa de la SOPA DE CANGREJO: Allà estàvem el Marc i jo, entre morenos com diu la resta del país als negres de les illes, ballant regeton i movent el pompis, i celebrant l'alliberació d'aquesta ètnia com si el moreno de platja ens fes sentir aquesta FREEDOM!!! Aquest va ser l'altre moment friky d'aquests dies.

Està clar que vam acabar fets caldo, així que al dia següent, ahir, vam decidir llogar una moto durant 6 hores. 6 hores que vam voltar per tota la illa. Important dir-vos que l'illa te la fas en 2 hores anant al seu ritme, per tant un 1 hora europea, cosa que vol dir que vam passar una mitja de 3 cops per cada racó de Big. Per desfruitar-ho una mica més, anàvem fent paradetes, que si una cala per aquí, que si un suc per allà, que si ara faig una foto, que si ara faig un vídeo, que ara toco el clàxon i saludo a tothom que ens creuen, que si Marc aquest sorollet m'està posant el nervis ...




En deixar la bici, vam fer un bany d'allò més romàntic a la platja que teníem just davant de l'habitació, amb el sol caient, el mar calmat, nanananannaaaa (música de Love Story) ;-DDDD

I un cop recuperats, au, a continuar amb la festa caribenya. Ahir ens vam presentar al camp de beisbol on escollien la reina del carnaval, toma ja!!! El que semblava que seria algo molt divertit va resultar ser una mena de festival de cole amb coreografies varies. Així que vam tancar la paradeta ràpid perquè aquest matí volàvem molt d'hora cap a Managua, on som ara.

El dia d'avui serà també intens. Anirem a veure la Mercedes i el seu projecte. Una noia coneguda dels profes de fotografia que està portant a terme un projecte educatiu en un barri conflictiu de la ciutat.

I demà nois, això s'acaba. Ens esperen moltes hores de viatge de tornada a casa.
Segur, que encara ens escoltareu parlar molt d'aquest viatge que fent valoració nosaltres l'hem donat una nota de 8.5 - 9.

Per acomiadar-nos, us convidem a venir a aquest país tan màgic.

DALE PUES!!!

7 comentaris:

  1. i ho sento molt, i ho sento molt.... pero NO HI HA SOUVENIRS!!!! no hi ha res "comprable", ni imans i histories, aixi que us haure de conformar en veure les fotos! jajajajaja. au, penitencia!!!

    Marc

    ResponElimina
  2. Com??? Què??? QUE NO HI HA "SUVENIRS"???

    No pot ser, segur que hi ha samarretes del Carib, encara que posi CANCÚN ja va bé home! :-)

    Quina llàstima que s'acabi, però la part positiva és tornar per pensar-ne un altre i per rentar (bé) la roba... i vosaltres! jajaja!

    Salut i peles!

    Isaac

    ResponElimina
  3. Hola nois!!!!!!!!!!

    Como q no hay SOUVENIRS, si lo llego a saber no leo ni una linea de vuestro viaje.jajajaja

    Corra, corra Marc, la teva taula encara esta al seu lloc

    Que tingueu molt bon viatge

    ResponElimina
  4. Nens, era jo el del corra,corra

    Gabi

    ResponElimina
  5. Ni tornis per aci com no dia que portis quelcom cosa..........maca, es a dir, que esculleixi la Roci perque del Marc ja coneixem, tots, el seu gust.

    Hala, a patir 15 o 18 hores d'avio.......mala suerte xatos.

    ResponElimina
  6. Ei parelleta,
    ja se sap tot lo bo s'acaba, pero no patiu que aqui tambe teniu nicas, argentins, mexicans, marroquins....
    La senyora de la foto podria passar per alguna jorronya que em vist per aqui,jajaja.
    Be ja sabeu que heu de fer seleccio de fotos....
    Bueno petonets als dos.

    Alex i Sandra.
    P.D: COM QUE NO PORTEU MANS!!!

    ResponElimina