Les illes del blat de moro

Hola què tal???

Tranquils perquè aquest és l'últim post d'aquest viatge, snif, snif ... això ja s'acaba!



Després, de passar un dia "gris" a Bluefields, no va parar de ploure en cap moment, només vam tenir un moment de tranquil•litat per perdre'ns pel mercat, a peu de port, on el marisc i el peix van directes de la barca a la peixateria.
En aquest recorregut laberíntic del mercat ens vam trobar amb un personatge molt pintoresc que el vam batejar com la "Farmacèutica de Bluefields", una iaia de 70 anys que semblava que tenia 115 envoltada de bossetes amb diferents herbes. Aquella dona envoltada de yuca, camarons i bananes venia 20 remeis que ho sanaven tot. El pitjor de tot és que ella no aconsellava només venia el que el metge receptava!!!


A l'endemà vam volar en una avioneta d'hèlix, que semblava de Playmòbil, cap a Great Corn Island o Big, i aqui vam "agarrar una panga" cap a una illa encara més petita anomenada Little Corn island on hem passat dos dies. Ens hem acomodat a "Ensueños" un lloc situat a la mateixa platja i que per arribar-hi havies de caminar 30 minuts per la platja i el bosc. Estàvem al cul del món!
Ensueños és un raconet idíl•lic amb unes cabanyes de fusta sense electricitat, un cop tocaven les 6 de la tarda, havíem d'encendre les espelmes!!! Òbviament hem hagut de dormir amb un llit amb aquelles mosquiteres que pengen del sostre i que són tan incòmodes, especialment quan tens ganes de fer un pis a la nit, quin merder!!!
Però el que no te preu, és aixecar-te amb la llum del sol, el cant d'un gall i el so de la platja que tens a 8 metres!!!
Per tant, cada dia abans de la dutxa, fèiem un banyito en les càlides i blavenques aigües del caribe!!!




El dia el passàvem, voltant per la platja o tornant al poblet a fer uns jugos de pinya, pera, poma, tamarindo .... El moment friky d'aquest lloc va ser el sopar amb l'amo d' Ensueños, el Ramón, un madrileny que parlava un castellà una mica nicanitzat i que porta 14 anys vivint a lo Robbinson Crusoe, ho dic per la barba de 6 mesos que portava i per que caminava tot el dia descalç amb un pareo. Tot un personatge el Ramon, l’hauríeu d'haver sentit parlar, per un moment pensàvem que teníem a davant al Jorge Bucay. Parlava de coses com memòria líquida, energia que flueix, física quàntica, el sistema que ens oprimeix, la llibertat del l'individu, i històries d'aquest pal metafísic amb les que ens vam pixar de riure!!!



A l'endemà, vam tornar al poble i vam fer una de les activitats més xules del viatge: snorkel. I no per l'snorkel en sí, sinó per tot el que vam arribar a veure: peixos de tots els colors i formes, corals enoooormes, mantes àguiles i "2 TAURONS, sort que no eren blancs que eren "gata" i medien poc més d'un metro. WAPISSIMMMM!!!!

Després d’això vam agafar la panga un altre cop de tornada cap a "vic" així no cap a "Big" Corn Island on durant aquest dies celebraven els 168 anys de l'alliberació dels esclaus a la illa. Bé, un detall important que no us hem explicat, i és que aquestes dues illes estan plenes de "negritos" és a dir que hem tingut la sensació de viure a l’Àfrica o a Harlem. Igualment hem entès, perquè els negres els van fer esclaus per que noies quins torsos!!!!! Quins cossos senyor meu!!!! Juas, juas ... fora bromes, realment aquesta gent té una forma física natural impressionant. Inclòs els nens joves, 12-14 anys, ja estan musculats!!!

El tema és que preguntant, preguntant ens vam plantar en la festa de la SOPA DE CANGREJO: Allà estàvem el Marc i jo, entre morenos com diu la resta del país als negres de les illes, ballant regeton i movent el pompis, i celebrant l'alliberació d'aquesta ètnia com si el moreno de platja ens fes sentir aquesta FREEDOM!!! Aquest va ser l'altre moment friky d'aquests dies.

Està clar que vam acabar fets caldo, així que al dia següent, ahir, vam decidir llogar una moto durant 6 hores. 6 hores que vam voltar per tota la illa. Important dir-vos que l'illa te la fas en 2 hores anant al seu ritme, per tant un 1 hora europea, cosa que vol dir que vam passar una mitja de 3 cops per cada racó de Big. Per desfruitar-ho una mica més, anàvem fent paradetes, que si una cala per aquí, que si un suc per allà, que si ara faig una foto, que si ara faig un vídeo, que ara toco el clàxon i saludo a tothom que ens creuen, que si Marc aquest sorollet m'està posant el nervis ...




En deixar la bici, vam fer un bany d'allò més romàntic a la platja que teníem just davant de l'habitació, amb el sol caient, el mar calmat, nanananannaaaa (música de Love Story) ;-DDDD

I un cop recuperats, au, a continuar amb la festa caribenya. Ahir ens vam presentar al camp de beisbol on escollien la reina del carnaval, toma ja!!! El que semblava que seria algo molt divertit va resultar ser una mena de festival de cole amb coreografies varies. Així que vam tancar la paradeta ràpid perquè aquest matí volàvem molt d'hora cap a Managua, on som ara.

El dia d'avui serà també intens. Anirem a veure la Mercedes i el seu projecte. Una noia coneguda dels profes de fotografia que està portant a terme un projecte educatiu en un barri conflictiu de la ciutat.

I demà nois, això s'acaba. Ens esperen moltes hores de viatge de tornada a casa.
Segur, que encara ens escoltareu parlar molt d'aquest viatge que fent valoració nosaltres l'hem donat una nota de 8.5 - 9.

Per acomiadar-nos, us convidem a venir a aquest país tan màgic.

DALE PUES!!!

La pau a Rio San Juan

Hola, hola!!!!

ja tornem a estar aquí!!!! us hem donat uns dies de treva perque descanseu eh????
Doncs que sapigueu que tornem amb les piles posades!!!

Avui us narrem les aventures viscudes des de la fugida d'Ometepe. D'aixó ja fa tres dies, com passa el temps. Vam agafar un ferry a les 6 de la tarda amb pena per deixar l'illa però inquiets per conèixer el fascinant Río San Juan. Durant l'espera al ferry que ens ajudaria a creuar el llac Cocibolca fins a San Carlos, l'inici del riu, vam conèixer la Laura i el Ramón, una parella de Lleida que porten 4 mesos viatjant per centre-amèrica i que encara els hi queden 4 més per arribar fins les terres del sud d'aquest continent. Se'ns queia la baba quan ens explicàven que simplement van decidir deixar la feina per fer el viatge de la seva vida i que de tornada ja s'ho farien ... clar que si home!!!! Ells també estan fent un blog que està molt be: donemuntomb.wordpress.com.

Bé, el viatge en ferry el podriem descriure com tota una oportunitat per sapiguer que és dormir, com diria el Sanahuja, "bastant" malament. Anàvem en primera classe, però a diferència del Titanic no volia dir que tinguéssim assignat un lloc al bote en cas de naufragi sino que ens corresponia la part amb aire acondicionat, que evidentment, amb la calda que fot aquí estava a uns, calculo, 15ºC. Per tant vem passar la nit encongits de fred. Tampoc podem dir que la pel·li per distreure els passatgers fos d'allò més encertada ja que semblava que fos el Festival de Terror de Sitges, amb tot de assessinats, violacions i tortures varies. Sort que finalment la soneta ens va vèncer i finalment la nit es va fer més curta del que semblava.

Un cop a Sant Carlos de seguida vam agafar una "panga" o lanxa que ens portava al Refugio Bartola. El viatge va durar unes 4 hores, que vam aprofitar per disfrutar del enigmàtic paissatge d'aquest riu que actualment és frontera natural entre niques (naturals de Nicaragua) i ticos (naturals de Costa Rica). Al llarg dels últims 400 anys ha sigut protagonista de diversos fets històtics com que es volgués fer servir con a via de conexió interoceànica Atlàntic-Pacífic (encara que finalment els de Panamà es van portar la palma), o com a ruta alternativa, la Ruta de Trásito, que els americans feien servir per anar de la costa est a la oest en la epoca de l'or a California, o tirant més enrere el riu va ser testimoni dels assalts de pirates i corsaris anglesos que visitaven aquest continent amb l'intenció de fer-se amb els botins dels espanyols en la època de Isabel la Catòlica. Mireu-vos amb altres ulls la peli de Pirates del Caribe eh???? Un exemple de tot aixó es una fortalessa molt maca que hi ha en un petit poble, el Castillo, al mig del riu.

Tot aquest rotllo, per dir-vos lo fascinant d'aquest riu. Quam van arribar a Bartola ens vam quedar bocabadats. Bartola és un riu afluent del San Juan a partir del que hi ha una reserva natural de la biosfera, és a dir un tros de selva. Just en aquell punt hi ha un lloc dit Refugio Bartola que va se creat per allotjar els biòlegs que feien estudis mediambientals però que té funcions d'hotel també. I allà estàvem instal·lats, al mig del no res, sense conexió a internet, sense cobertura de telèfon, sense tele, i convivint amb els empleats de l'hotel. Els matins eren plens dels cants dels ocells i de l'aroma de les flors i les nits envoltades del crit de les chicarres que indicaven sol per l'endemà. Aquesta pau convinada amb un menjar exquisit preparat per la Sandra Castrillo, la dona que porta l'hotel, ha fet d'aquests dies una parada en el temps. Les estones al refugio les hem passat simplement mirant com passava el riu, llegint, i dormint estirats a la hamaca, és a dir "a la Bartola".

A part de estar rascant-nos la pantxa hem fet tres sortides espectaculars. Una d'elles, riu Bartola amunt, amb l'intenció de veure tortugues i algún caiman, però no vam tenir sort. Així que vam acabar la sortida amb un bany en les aigües fresquetes del riu. Les altres dues han sigut dues passejades per la selva. Us haig de dir que és un experiència molt impressionat. Únicament ens heu d'imaginar al mig d'una peli de Tarzan, amb micos, lianes i "machete" inclòs. Perque us feu una idea del tupit que era el bosc tropical, com li diuen ells, us diré que va començar a ploure ben fort i en cap moment ens vam mollar!!!! Els arbres feien de paraigües natural!!!

Ahir, vam haver de deixar aquest lloc inhòspid per emprendre una aventurilla, una road-movie!!! El dia d'avui ha transcorregut a la carretera, hem fet 10 hores de viatge, entre niques, per allunyuar-nos de la selva i apropar-nos a les aigües del caribe. Evidentment el viatge ha sigut llarg pel mal estat de les carretes no pas per la distància però així hem pogut veure, encara que des del bus, una part gens preparada pel turisme i que ens hem hagut de saltar que és la part de la planície interior de la regió, on la gent viu bàsicament de la ramaderia. Una imatge que ho defineix: heu vist alguna telenovel·la on un jinete guapíssim però de classe baixa enamora a la filla de la ama de la "hasienda"?, doncs això és el que hem vist!!!!

Per fi, hem arribat a Bluefields, una "mini ciutat" portuaria que mira cap a Europa amb el mar del Caribe entre mig. El xoc ha sigut important, doncs aquesta zona mai va ser conquerida pels espanyols. Aquí segles enrere la presència era anglesa i de esclaus africans. I la població aquí és un reflexe de la seva història. Aquí es parla anglés, i altres llengues mig indígenes a part de nica. I no tota la gent té aquell color "café" típic sino que molts són "negritos". De moment no os podem explicar gaire cosa més de Bluefields perque ens ha caigut un aguacero i hem perdut la clau de l'hotel pel que hem estat distrets amb altres coses.

Demà agafarem una avioneta que ens porta cap a les paradisíaques illes de Corn Island (illes del blat de moro) i no sabem a ciència certa si tindrem conexió. Però no patiu que la crònica la tindreu si o si.

Rocío López-Ybarra
Des de Bluefiels, Nicaragua
Per Olesa, Gavà i voltants.

Ometepe

Ometepe, la illa mes gran del mon dins d'un llac, la illa dels dos volcans, la illa de les papallones, la illa de les espirals...

Dimarts 18: hem fet una visita molt complerta per aquesta fascinant illa. Segurament hi han molts adjectius per definir-la, pero la veritat es que segur que es queden curts, aixi que no perdrem el temps dient-los.

Potser es la seva virginitat el que la fa tan autentica, el fet que nomes tingui una petita carretera asfaltada i la resta siguin camins de carro que fan que la comunicacio terrestre sigui realment complicada. Pel demes tot verd, verd i mes verd!!

Hem anat a la finca Porvenir, un paradis botanic, hem vist diferents tipus d'arbre i plantes: canyella, cafe, cacao, pepino ( que ells li diuen la planta de la diabetes ), i les dormilones o "nometoques", una curiosa planteta que quan toques les fulles, es replegen per protegir-se. La Roci ha volgut tocar-les totes, i jo alla esperant! jejejeje.

Despres hem passejat per la platja de Santo Domingo, un platja de 3km de sorra volcanica, sense ni un edifici davant!!! i amb 4 xavoles on poder-hi dormir.

Despres un dels llocs mes macos de la illa, el Ojo de Agua, un petit estany precios amb una aigua totalment cristalina! sembla que hagi vingut un camió de la Font Vella i ho hagi omplert tot d'aigua. Aqui al costat en teniu un parell de mostres.

de tornada vem parar a la punta Jesus Maria, o Maria Jesus, o jo que sé, ens fotem un lio amb el noms! i aixo que son en Castellano! Doncs be, el lloc es ben curios, un entrada al mar molt estreta de sorra, que acaba tenint platja a banda i banda, i venen les onades dels dos llocs, quin lio!!! podeu veuren una foto "entre dos aguas".
Ara entenc el perque de la canço del Paco de Lucia! jejeje

A la nit, xerrada amb un trio de Vascos, intercanvi de opinions, intercanvi de historietes. Una de les coses que més agrada quan viatges es anar escoltant les histories dels altres viatgers que et trobes, realment hi ha gent per tot, gent que ho deixa tot durant una temporada i fa el viatge de la seva vida ( qui sap si un servidor ho podra fer daqui poc.... jajajaa ), gent que es cansa del estres capitalista i consumista i que ho deixa tot per montar un mini negoci a l'altre punta del mon, i apendre a viure amb 4 duros, i gent que fa un viatget de 3 setmanes i es pensa que s'esta menajant el mon.
Pero va be parlar amb diferent tipus de gent, per veure les diferents maneres de viure... una mica de toooot.

Dimecres 19: Avui tocava caminadeta... una bona pujadeta per pujar al Volca Concepcion. 1610 metres, però començant desde el mar! com que estem de vacances i no hem vingut a matxacarnos, ho hem deixat en un mirador de la illa a 600 metres. Aixo si, amb la calor i humitat que feia, hem acabat xops com si ens haguessim tirat al mar! arrugats i tot hem acabat! per les vistes pagaven la pena!
Portavem poca aigua, i hem acabat deshidratats, sort que amb una canyeta hem pogut anar bevent aigua d'una planta que fa de got d'aigua... a veure que tal van les cagarrines!
A la tarda cap a Merida, si si continuem la volta a espanya. De cami coneixem al Fernando, quin paio! es un d'aquest que despres de guanyar molta pasta a Barcelona, ho deixa tot i montar un negoci de Kayaks a un riu que hi ha aqui. Viu com un rei davant del mar amb 4 palmeres i 4 nicas que treballen per ell en el seu negoci.

El trajecte amb el Kayak no te desperdici, un riu maquissim, ple de mil i una aus diferents, arbres, plantes, floretes, ..... i a sobre amb una pluja tropical que encara ho deixava tot mes maco ( es per treuren el costat positiu de les coses ). Si hagues fet sol haguessim vist tortugues i caimans.... llastima, un altre deia sera. Ho deixem pel Rio San Juan, que es el nostre proper desti.

La posta de sol, desde la cabañeta davant del mar, no te preu. Good sensations. No sabem com es el paradis, pero amb la Roci estem d'acord que aixo segur que si assembla ;)

Dijous 20: uns petits problemes de baixos femenins deixen a la Roci dormint, mentres jo marxo a la cascada Sant Ramon. Un salt d'aigua de 100 metres que baixa del segon volca de la illa, el cami per variar maquissim, una bona xerrada amb el guia. Aquest nicas se les saben totes! quines histories que aprenen a l'escola! Bon paio el Willy, sensat, i molt bon guia. Despres d'una pujada rapida de 2 horetes estem a la cascada, xops de la humitat i al cap de poc rato, xops de l'aigua que cau de la cascada , ens hi possem a sota, no sabia que l'aigua podia fer mal!!! Fresquissim i cap a baix, a veure la Roci, que ja esta mes que recuparada, despres d'una bona dormida!
Ens fotem canya, pero ho disfrutem a saco!

Ara toca una nit complicada, toca dormir en un vaixell, ens han dit sense seients... tota la nit de trajecte en vaixell, abandonem la illa, abandonem el llac, marxem al Rio San Juan, selva, reserves naturals... quines ganes! tothom ens en parlar molt bé d'aquest lloc, i nosaltres no ens acabem de creure que poguem veure coses encara mes maques de les que ja hem vist!

Esteu de sort i segurament estarem uns 5 o 6 dies sense internet! aixi que us deixarem descansar! jajajaja. pero... tornarem!!!!! ju ju ju juuuu

Moltes gracies pels vostres comentaris, desde aqui tant lluny s'agraeix i fan molta ilusio. esperem que us estiguin agradant els escrits i les fotografies ( sanches, tranqui, que estem cuidant el tele com si fos el nostre fill! )

Papas, segur que l'avi de Cuba va passar per aqui!

Olesa! ho sento molt, pero us espera una sessio de fotos..... no val adormir-se!!!! jejeje

Partner, com va la pila de papers?? per anar al lavabo van molt be! ;)

Ars...ars? ars? que hi ha algu?? aviseu eh! que puc canviar el bitllet de tornada!

Artisal... tenim una sorpres per vosaltres que caureu de cul!! jajajajaja

Catalans pel món

Eiii, ja feia dies que no us donàvem la turra eh (Moniqueitx!!!!!), així que preparareu-vos ...

Divendres 14:
a primera hora del matí vem agafar la motxilla, la càmara i l'ampolla d'aigua i au cap a la Laguna de Apoyo que es una llacuna formada a dalt d'un cràter i que es pot observar des del mirador d'un poblet amb molt d'encant que es diu Santa Catarina. Un cop allà preguntant preguntant vam decidir arribar-hi caminant fins a San Juan de Oriente, un poble molt conegut per la seva ceràmica tota de colors. Per donar-li un toc una mica pintoresc al matí ens vem col·lar en una escola on els nens el van tornar bojos quans ens van veure. Obviament no ens vam perdre la classe de mates, sort que no feien integrals, ni ens van fer sortir a la pissarra. Però va anar be per repasar la taula de multiplicar.

Des d'allà vem "agarrar" un bus per arribar-hi al Mombacho un dels volcans més espectaculars de la zona. Vam fer una passejadeta molt maca acompanyats d'un grup de noies catalanes molt simpàtiques: la Teresa, la Dolors i l'Aina, que van resultar ser familia directísima del Ramón i la Lidia, que porten l'hotel Patio del Melinche www.patiodelmalinche.com

A la nit vem decidir fer una volteta per Granada ja que eren festes de carnaval i clar no ens ho podiem perdre. Allò era un espectacle de gent, de nenes totes vestides amb plumes i movent-se al ritme de salsa.


Dissabte 15:
Al matí vam visitar Agua Agria, que es un petit manantial perdut al mig del bosc. Vam haber d'agafar una "motito" que durant 40 min ens va portar per un camí tortuós de pedres i pols, pero ens anavem distraient amb les vistes que teniem d'un dels laterals del volvà Mombacho. En arribar la nostra sorpresa va ser trobar-nos una piscineta natural envoltada d'arbres i molsa. Curiosament del terra del manantial sortien burbujitas que el terra volcànic anava desprenent.

Quina pau, quina tranquil·litat ... ups ... que ha sigut això???? Ostres Marc que fas tiran-te de bomba, provocaràs un sunami!!!!!!!!!

La tarda no ens va permetre anar a veure el Masaya un volcà que visitat a la nit et permet veure'l en el seu estat més pur: la lava. Així que vam decirdir pasar-nos pel Patio del Maliche a fer un café. Allà vam conèixer la Lidia i el Ramon, el Pedro, i el Hamilton!!! Sí, si el Hamilton que es el nica que va fer el gravat que podreu veure uns quants posts més abaix, 22 d'Abril. Allà vam passar una nit d'allò més tranquil·la i la veritat és que vam estar com a casa sopant tots junts! Gràcies a tot l'equip del Patio!


Diumenge 16:
Be doncs ahir diumenge, la intenció era anar a la illa d'Ometepe però un petit despiste en el control dels horaris del ferri ens ha fet improvitzar un dia a San Juan del Sur.

San Juan es un poblet de surfistes a la costa del Pacífic on més que niques el que et trobes son gringos per tot arreu (gringos = americans). Dir-vos que els gringos aquí no estàn ben vistos per totes les mogudes històriques que han tingut amb ells al llarg dels últims 200 anys.

Bé doncs, desprès de que triguessim de l'ordre d'una hora en trobar una posada que ens havien recomanat per que el taxista ens va assegurar que sabia on t'era quan no tenia ni idea ... ens vem col·locar el biquini i el banaydor respectivament, i au cap a la platja de la Madera. Ufff .... sencillament espectacul·lar ... sort vam tenir que vam veure la puesta de sol, jo diria, més maca que he vist mai.

A la nit, vam anar a sopar al restaurant Lugo on ens vam fotre una llagosta i unes cloisses al ajillo impresionants memtre reflexionavem sobre lo be que es viu aquí.

Avui ja marxem cap a Ometepe, la gran illa!!!!!!!!!!!!!!!!

Petons a tothommmmm!!!!!!!!

Cerros, pluges i illetes

Nanit a tothom,

aqui son les 22h cosa que vol dir que ara la gran majoria de vosaltres esteu al septimo cielo :-D. Afortunadament avui he pogut mantenir-me desperta fins a aquesta hora. El jet lag m'estava obligant a ficar-me al llit a les 21 h! aixi que no tenia manera d'escriure un blog. Aixo si a les 5 del mati tenia uns ulls com a faroles!!

Bueno dir-vos que ahir abans d'arribar a Granada vam fer una excursio a un dels volcans mes joves de la regio: el Cerro Negro. Gandalf, jo pensava que es tractava d'una passejada i vaig acabar punjant 500 i pico metres de desnivell per despres baixar-los en 1,5 min deixant-me caure pel lateral del volca, uff una passada!!! Quan sortiem d'alla semblaven un parell de miners.

Avui a Granada se'ns han girat els plans. Teniem intencio d'anar a un altre volca pero res mes sortir ens ha caigut un "aguasero" tropical que flipes. Hem hagut de perdrens entre les niques al mercat, i clar hem aprofitar per fer 4 fotos, o 400??
El tema es que com que no deixava de ploure hem decidit voltar per Granada. Hem fet ruta de museus, Xavi com t'hagues agradat!!! :-DDD

Afortunadament la temperatura aqui es de conya, i ens permet reduir despeses en ampolles d'aigues.
Xicoy, com portes tu les teves pujades de temperatura!!

A mig dia, piscineta, un altre cop pluja i hamaca amb sobada espectacular del Marc!!
A la tarda hem contractat un guia, el Juan Carlos, que te 25 anys i 3 nens, molt maco. Ens ha portat a les Isletes, un conjunt de 365 illes al Llac de Cocibolca, o de Granada o de Nicaragua, com li vulgueu dir. Alla hi pots trobar des de gent molt pobre fins la residencia de setmana santa de la familia mes poderosa de Nicaragua, els Pelas - curios nom - passant per un grup de gays - per cert aqui hi han mogollon de plumes sueltes -.

La ruta ha sigut d'allo mes espectacular, aigua de coco, puesta de sol, 250 fotos mes, una conversa interesant amb el Juan Carlos ... i per culminar el dia un sopar tipic nica i un parell de mojitos pel modic preu de 160 C$ - cordobas - es a dir 6,5 eur.

Pels que esteu preocupats per la meva integritat, eh Partner? eh Gabi? i comproveu que el Rinxols em cuida be us passem unes foticos.

PD: Ruth, Artur ... no veigueu els timglaos que montem per aqui per practicar la fotografia antropologia. No se per quin motiu al Marc se li ofereixen cada cop mes models. Sera la seva gran camara???? O aquest somriure seductor que te??? Gracies pels vostres consells ens estan sent molt utils. Sabeu que porto unes quantes samarretes vermelles??

Granada

Despres de un pintoresc trajecta en bus, ja hem arribat a Granada!
Hem fet una parada tecnica a Managua per canviar de bus. La capital la deixem per lultim dia abans dagafar lavio de tornada, que ja hi tenim un contactillo.

Granada no ens ha deixat indiferents, es un ciutat colonial molt antiga i alhora molt ben conservada, es com entrar en un cuadre de casetes de colorins, i no et canses de donarhi voltes.

Ara ens preparem per visitar el volca Bombacho, i fer una mica el mono per alla amb les tirolines i demes infrastuctures turistiques que tenen preparades.

ahhh, i el millor de granada es que ja hem deixat enrera la insuportable calor de Leon!! molt insuportable! i a sobre resulta que estem al hivern i que aixo no es res..... dale pues!!!!

Per cert, ja tenim cable i per tant ja podeu veure les fotos que estem penjant. aixi que ara ja podeu deixar enrera les vostres especulacions i podeu comprovar que realment estem a Nicaragua!

De moment turistes pocs, aqui a granada una mica mes, pero amb molta calma, daqui uns anys segur que sera molt pitjor, i els preus tambe.

Mencio especial pel menjar.... bonissimmmmm, no sabem exactament que ens posen pero fan unes barreges tremendes!

Un altres dels temes estrelles es la musica! com els hi agrada el reggeatonnnn!!! i ho posen gairabe a tot arreu, si vols pots anar ballant pel carrer..... mueve la cadera, mueve la caderaaaaa!

I una altre cosa que ens ha sobtat molt, es que avui mhe posat la samarreta del barca i ningu la reconeixxxxx!!!!! a Turquia no paravem descoltar Barsa Barsa Barsa, i aqui ni muuuu!!! es que son tranquils fins i tot per aixo!!

Ara tres dies a Granada a veure l'alhambra i tal..... jejejeje

Vinga, Gracies pels vostres comentaris i seguim en contacte!!!!

León

Per fi hem arribat!! Després de 24 hores de viatge vem arribar rebentats al hostal lazybones ( http://www.lazybonesleon.com ), un senzill pero maquissim hostal amb unes amaques la mar de còmodes i una piscineta, que amb la calor i humitat que fot aquí, va de conya per agafar forces.

Avui, amb el desfase horari ens hem aixecat a les 5h del mati, bona hora per anar a fer un pic, però no per visitar una ciutat! aixi que desprès de fer el "remolon" al llit, a les 7h del matí ha sonat una pedazo de sirena, com aquestes de la guerra civil que avisaven dels bombardeigs aeris!, quin ginye! em pensava que ja haviem de marxar de Nicaragua tot just després d'arribar-hi! Però resulta que ho fan 3 cops al dia i que és el més normal del mòn. Qui els va parir!!!

Així que ens hem fotut un bon esmorçar Nica al Hostal i a caminar. Al principi es feia suportable, perque tant d'hora al mati no es notava la calor, però abans de les 12h, hem hagut de tornar per potes al Hostal, i tirar-nos a la piscina directament, mare meva! quina calor i quina humitat mes insuportable!!.

La ciutat molt maca, moltissimes esglesies, parcs, i un teatre municipal nou patrocinat per Movistar, que es l'edifici mes nou de tot León. Aquest de Movistar estan a tot arreu!

A la tarda, després de dubtar una mica hem anat a la platja del Pacific, i sort que ho hem fet, perque es molt maco, una platja enorme, amb unes onades encara mes enormes, que han fet que el banyador es quedes a la maleta. I uns llacuna amb molt maca, envoltada per un riu que es pot visitar amb "botes".

Després de veure una posta de sol maquissima i esperar 1h el bus ( " ahorita mismo viene "), si si, aqui no intentis que s'estressin! "Ahorita mismo......" Qui els va parir!! jeje.

Demà cap a veure volcans, el Cerro Negro, diuen que es visita obligada, així que ho haurem de fer! i a sobre baixar surfejant amb taula de SandBoard!! si si, estàn més pillats del que sembla!

Només portem un dia aquí i a part de la caldufa que fot, la resta perfecta! la gent molt simpatica, ens demana que els fem fotos, ens expliquen coses de Nicaragua, politica a saco, que si el diablo de Bush, el imperialista del Chavez, en fi, aqui rep tothom!

Be, ja veiu que això es comença a allargar, ho sento, pero es que costa explicar un dia en 4 lineas!! Si heu arribat aqui ja estem contents! ;)

De moment no tinc manera de penjar alguna foto nostre, em falta un cable.... ei, tranquils! sense insultar eh!, que dema el compro i punto pelota!
Us deixo una foto del Google.

Vinga, fins la propera!

Per l'Àlex ( Va por ti, mi amor! )

Hi ha gent que s'entretén fent Sudokus ( ja n'hi ha prou mama! ), n'hi ha d'altres que els hi agrada treballar ( massa! que no Felipe ), altres llegint el diari ( l'Sport es clar! ), uns altres explicant batalletes ( ni que tinguessin 70 anys! ), i altres, o millor dit un altre, mirant les rutes dels viatges que fan els altres.
Gràcies Àlex! Aquest any no t'ho possarem fàcil, ja que tenim un petit incovenient.... hi ha un part de la ruta que no sabem com fer-la.... Ens ajudes??
Primera parada: León, ciutat colonial.
Segona parada: Granada, que no Nevada!.
Tercera parada: Isla Zapatera.
Cuarta parada: Ometepe.
Cinquena parada: Rio San Juan.
Sisena parada: Bluefields..... ohhhh, problema. com hi arrivem?? Tic tac, tic tac... ESPEREM LA TEVA RESPOSTA!
Setena parada: Corn Islands
Vuitena i última parada: Managua i cap a casa!

P.D: Carles, Noemí, FELICITATS!!! Un any mé grans, un any més savis!. Brindem Brindem, Brindoles, pels vostres pits i les nostres ..... PIIIIIIPPPPPPP!!!!!

Robert Capa

Avui hem anat al MNAC a veure l'exposició de fotografía de Robert Capa. Si home, aquell de la foto del soldat que cau mort a terra!



Ara si que us sona, oi??
No sé si heu llegit ultimament la polèmica que hi ha sobre aquesta foto, que si està agafada al moment, que si es un montatge..... ara sembla ser que no era ben bé al front de combat i que va ser una simulació.... en fi... I A MI QUE! es la seva foto més famosa, et podrar agradar més o menys, però el fet es que evidentment te moltíssimes altres fotos i una gran història darrera, i la veritat es que val la pena no només veure les fotos a primera línea de guerra, sinó també llegir com va començar en aquest món, com va sobreviure i com va acabar.

Deu ni do quina vida mes moguda! Va estar a la guerra civil espanyola, a la guerra entre xina i japó, i sobretot destacar les espectaculars fotos del desembarcament de Normandia. Això que tots nosaltres com a molt hem vist en pel·lícules i que sempre suposses que està magnificat

En fi, una exposició molt recomanable, i que teniu fins el 27 de Septembre per gaudir-la, i a sobre gratuïta! no us queixareu!!!

Calor???

Qui ha dit calor???
Avui en fa molta, moltissima!!! sembla que estem a Delhi, o encara pitjor, Marrakhesh!!
Normalment ens queixem de la humitat i de la temperatura relativa. Avui la humitat es baixa (35%), però ens queixem igual, la calor es la calor i punt!
Pel que hem llegit a Nicaragua també en fara molta de calor, i a més a més amb humitat, pero clar, estarem de vacances i relativament importa poc la calor que fa.
Encara recordo fa uns anys baixant del avió al aeroport de Delhi com algu em deia "ostia, quina calor que fa el motor de l'avió!", no no, no era el motor.
I pitjor era la calor del Marroc, en ple Atlas a no se quants graus ( menys de 40 segur que no ) i a sobre caminant a ple sol i sense aigua.... clar, la diarrea posterior estava més que justificada!
Veient el panorama, potser es millor passar les vacances a un poblet del pirineu, o una ruta pel nord de la península, per terres galleguinhes! ( bon viatge familia! ), peró bé, com diuen "sarna con gusto, no pica" doncs auuuu, a passar calor!

"Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor,
calor calor, quina calor que fa,
ens haurem de despullar"
La Troba Kung-fú

Antropologia

Només quedan 4 setmanes.... fa tant temps que vem decidir el destí i que vem comprar el bitllet d'avió que gairabé sense donar-nos compte ja hi som.....
Poca cosa hem preparat de moment, però ja veniem avisats que no feia falta mirar molta cosa, al final acabes improvitzant molta part del viatge.
Amb el que hem anat llegint per internet:blogs, foros, i demés, ja teniem una idea bastant clara de les zones a veure, el dubte ara es si ens donarà temps de fer tota la ruta. Quan vas a un lloc que no has estat mai sempre et quedes amb la incògnita de saber si faràs curt allà o si tot el contrari.... aquest cop estem intentant fer una ruta diguem-ne que "conservadora", es a dir, entre 2 i 3 nits a cada lloc que anem. L'any passat teniem menys dies i en algun lloc ens va faltar una nit més. Aquest cop no sabem com sortirà però si que tenim la sort de contar amb la inestimable ajuda del Artur i la Ruth.... Gràcies "jovenets" ;)

Ahir vem començar el taller de fotografia antropològica que ells imparteixen, ens anirà molt be per apendre a fer fotos més atrevides, i sobretot per fer menys fotos i amb més criteri, que falta ens fa!!
Quants més tallers fem, més veig la importància que tenen els moments previs a apretar el botonet de la càmera... si si, ja sé que sona una mica frikie, però intentarem demostrar-ho aquest estiu, jejeje.

Avui ens han agafat unes ganes tremendes de marxar ja!!!, ara feia dies, per no dir mesos, que teniem el viatge una mica oblidat, i parlant amb ells et torna a aparèixer aquell cuquet al estómac, que es converteix en un moment que ja forma part del viatge.

De moment, per anar fent boca de Nicaragua i altres destins de la ostia us deixo aquest dos links..... pels que tenen temps per perdre el temps ;)

http://www.artisal.com/galeria/rio_san_juan/sanjuan.html

http://www.isfotos.com


i de regal una foto del concert de Radio Bemba a Mataro:

De la Aventura Turca a la Nicaragura Sandinista

Primer de tot, esperem que us hagi agradat el vídeo que us hem preparat especialment pel sopar de Sant Joan..... l'hem fet el més curt possible, de veritat!!!

Passem pàgina, canviem de continent i marxem a l'Amèrica Central.... ja fa uns quants mesos que hem comprat els billets, i poc a poc estem preparant el viatge i la ruta. Informació no gaire, sort que hem trobat a dos "talleristes" que sòn uns enamorats de Nicaragua ( www.artisal.com ) i ens estant ajudant molt a fer la ruta i a preparar-nos pel que ens trobarem.

És un any.... diguem que extrany, ens embarquem en un destí que no està precisament a prop, tot i el "follonggg" que tenim a casa: feina inestable, pis de lloguer, casa en projecte, crisis inacable..... tot plegat fa que sembli que això no toca, i potser és veritat, pero està tot molt parlat i meditat, el temps ens dirà si ens estem equivocant, i si es així.... que nos quiten lo bailao!!! Ja ens espavilarem, com sempre.

Apa, bon Sant Joan!!!

... ??? ....

Una imatge val més que 4 pistes.
FELIÇ SANT JORDI!!!!

Nicaragua i la fotografia

Viatjar és un concepte que inevitablement va associat a la fotografia.
Tots ho hem fet, just a l'endemà d'un viatje ens hem possat a organitzar fotos per mostrar-les als amics al proper sopar.
No hem volgut deslligar-nos d'aquest tàndem així que gran part d'aquest any l'hem destinat a perfeccionar l'estil fotogràfic de cadascú. Com? Cursos, càmara nova, objectiu nou? -encara pendent-, consells de l'Isaac ... i aprofitant totes les oportunitats, persones i objectes fotografiables.
(..)
Fruit d'aquesta recerca vem trobar casualment una pàgina web que us convidem a visitar:
http://nicaragua-elpaisdelaspequenascosas.blogspot.com/
Els autors són un fotògraf i una antropòloga que conèixen a la perfecció aquest pais.
Bon voyage!

El pre-viatge

Els dies de vacances acostumen a ser els millors de tot l'any, especialment per aquells als que ens "engrada" viatjar. D'alguna manera val la pena inventar-se un altre sistema per disfrutar dels viatges quan encara no hi ets en destí.

Doncs be, nosaltres l'hem trobat: els blogs!! Com veieu encara falten mesos fins el dia que haguem de preparar la motxilla, imprimir bitllets i demanar canvi de moneda però ens ve de gust començar la nostra aventura per Nicaragua, ens acompanyeu?